Carta a Oriol Junqueras i Raül Romeva

Benvolguts Oriol i Raül,

He pensat mes d'una vegada escriure-us unes línies per expressar-vos la meva desolació i la meva solidaritat davant la vostra situació. Els bascos no som molt donats a expressar els nostres sentiments pública i notòriament i una sensació d'una certa vergonya, probablement injustificada, m'ha portat a no prendre la ploma fins ara. Som mes de fer. Però vist el que avui ha succeït amb les acusacions de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, he decidit escriure aquestes línies i públicament anar mes allà de twits, retwits i ‘m'agrada’.

Desolació he escrit mes a dalt. Ràbia també podria haver escrit, perquè potser és això el que realment sento en veure que dues persones com vosaltres, a les quals tinc el plaer i l'orgull de conèixer personalment, esteu empresonades injustament per donar la veu al seu poble, per fer possible exercir el fonament de la democràcia que és el vot.

Ens vam conèixer Oriol quan compartim llista a les eleccions europees de 2009; aquella coalició ‘Europa dels Pobles – Verds’ nom que defineix molt adequadament l'Europa que volem construir. Posteriorment, hem tingut l'ocasió de compartir un munt de moments, però hi ha un que m'ha quedat especialment gravat. Va ser en Sant Vicent dels Horts. En una de les eleccions d'aquests últims anys, una delegació de l’ALE vam ser al teu col·legi electoral. Vaig poder ser testimoni de l'afecte i el respecte que et professen els teus conciutadans i encara recordo aquell senyor entrat en anys que amb el seu accent andalús ens explicava que tu vas ser l'únic polític que es va implicar de debò en el conflicte de la seva fàbrica. Ens trobem per última vegada en la manifestació pels atemptats yihadistes de l'agost de 2017. Sento encara la teva abraçada d'agraïment.

Raül ens trobem per primera vegada en una visita que vaig fer al Parlament a Brussel·les a la primavera de 2010. El teu tracte proper em va causar una molt grata impressió. Després, a partir de 2013, compartim grup parlamentari. Em va tocar asseure'm  a la teva esquerra en les reunions de grup. Guardo el record de la teva humilitat en consultar l'opinió d'un eurodiputat nouvingut com jo quan eres un diputat amb dilatada experiència i un lideratge evident dins del grup Verds-ALE i fora d'ell. Una abraçada a Brussel·les al gener de 2017 quan la tu, Oriol i Puidgemont vau visitar el Parlament va ser la nostra última trobada.

Sens dubte és ràbia el que sento davant la ceguesa i brutalitat d'un Estat, sigui un o un altre el color del govern, que no dubta empresonar o forçar a l'exili a persones decents i honestes solament pel fet de voler exercir les seves idees democràticament.

Acabo. Una abraçada als dos, sincer i sentit, que faig extensiu a tots els presos i exiliats. Espero poder fer-ho personalment aviat, mes allà dels murs de la presó. Eutsi goiari!